FESTA DEL SEGAR I EL BATRE 2015 SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER XIX Edició. Dissabte 1 d'agost
Diumenge, 26 de juliol de 2015
XIX Edició. Dissabte 1 d’agost
El programa 2015
Enguany hem plantejat la festa amb el mateix format que l’any passat però amb algunes novetats. Començarà a les 4 de la tarda i tornem a oferir un sopar de pagès a la fresca, però aquest any, el pa estarà fet amb blat de Santa Eulàlia. I un concert de música tradicional. Les novetats són els balls dels Segadors de la Plana, a partir de les 6 de la tarda, i els concursos de bitlles catalanes i de munyir la vaca.
L’espai continua sent el mateix, el camp de sota l’Era del Soler. A partir de les 4 de la tarda, cercavila amb maquinària d’època. Paral·lelament i fins a les 8, mostra de parades d’artesania, ponis per a la mainada, i servei de bar. A les 5 de la tarda, sega amb volant i garbejar. A partir de les 9, sopar de pagès a la fresca. Venda anticipada de tiquets a l’Ajuntament, a Can Vilaró, Queviures Sebastià Corretja i Alimentació Montse Parramon, fins al dia 31 de juliol. Preu: Adults 10€, menú infantil 6€ (de 6 fins a 10 anys).
A partir de les 10, concert i ball folk amb els Trepadella. En cas de pluja, el sopar es farà al pavelló municipal.
Els inicis
No coneixem els inicis del batre a Santa Eulàlia, doncs es perden en la història, però si que recordem que els últims anys que es va batre fou a mitjans dels anys seixanta (1965, potser 1966), quan es varen veure les últimes garbes a Les Comunes.
Va ser al 1997 que es recupera el batre com a festa. A l’agost d’aquell any, utilitzant una màquina de batre de la marca Batlle, model 110, es tornaren a batre 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna. Es podia tornar a veure un paller a Santa Eulàlia després de més de 30 anys.
Per a més informació sobre el segar i la vida agrícola podeu consultar el llibre Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. (Pàg. 180-185 La vida agrícola / pàg. 275-286 Records).
Vegeu el cartell d’enguany d’homenatge a l’Amadeu Vilademunt.
Recupereu l’entrevista del 9TV a l’Amadeu Vilademunt i en Txevi Rovira el dia 1 d’agost de 2013:
Vegeu galeries de fotos d'anys anteriors:
2008
2010
2011
2012 El 9 nou
2012 Osona.com
2013
El segar i el batre al portal Festes.org
El segar i el batre al portal Festacatalunya.cat
Diccionari del pagès
* PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d'amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.
* CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.
* RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d'esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.
* POSTEJADOR. Eina que s'enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d'afinar i atapeir la terra.
* FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.
* BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d'estar tant de temps a la terra com el blat.
* BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l'aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.
* PEDRA D'ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.
* PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l'eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.
* REM. Renglera d'espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.
* TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.
* QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.
El refranyer popular
L'octubre al peu, prepara l'arreu.
Si a darreres d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.
Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat.
Pagès lluner, no omple el graner.
Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.
Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.
Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l'hi tens, no t'anirà pas bé.
Pel juliol, balla que balla, l'eugassada sobre la palla.
(Extret de "LA FULLA" núm. 58 juliol 1992)
Poema de Jacint Verdaguer, l’Espigolera:
A qui no està fet a bragues
les costures li fan llagues.
Darrere dels mossos que enmig de l’artiga
arranen los blats que de gra se vinclen,
tot taral·lejant va na Margarida
per entre les garbes replegant espigues
que li deixen uns, que als altres esquitllen.
Quan n’ha arreplegat un moixell, les lliga
i en fa un ramellet millor que els de Glícera,
ros com un pom d’or, rodó ni cap pinya,
que amb altres lo du voreta l’artiga.
Tot espigolant se planta una espina
i es posa a plorar a llàgrima viva;
lo més bonicoi dels minyons s’hi gira:
-Guideta, què tens? Doncs què tens, per vida?
-al taló del peu m’hi puny una espina.-
Ell que hi va, li trau i el peu li embolica,
de son barret ros traient-se una cinta.
Tot embolicant-li la nina sospira.
-Pobreta! Et fa mal? T’estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no, pel peu ni l’espina;
sospiro per tu que me l’emboliques,
que curant-me el peu del cor m’ets ferida.-
Verdaguer, Jacint «L’espigolera» Jovenívoles. TO IV. Barcelona, 2006. Proa. p.773
Extret de la web de la Fundació Verdaguer
Darrera actualització: 25.03.2019 | 08:48
El programa 2015
Enguany hem plantejat la festa amb el mateix format que l’any passat però amb algunes novetats. Començarà a les 4 de la tarda i tornem a oferir un sopar de pagès a la fresca, però aquest any, el pa estarà fet amb blat de Santa Eulàlia. I un concert de música tradicional. Les novetats són els balls dels Segadors de la Plana, a partir de les 6 de la tarda, i els concursos de bitlles catalanes i de munyir la vaca.
L’espai continua sent el mateix, el camp de sota l’Era del Soler. A partir de les 4 de la tarda, cercavila amb maquinària d’època. Paral·lelament i fins a les 8, mostra de parades d’artesania, ponis per a la mainada, i servei de bar. A les 5 de la tarda, sega amb volant i garbejar. A partir de les 9, sopar de pagès a la fresca. Venda anticipada de tiquets a l’Ajuntament, a Can Vilaró, Queviures Sebastià Corretja i Alimentació Montse Parramon, fins al dia 31 de juliol. Preu: Adults 10€, menú infantil 6€ (de 6 fins a 10 anys).
A partir de les 10, concert i ball folk amb els Trepadella. En cas de pluja, el sopar es farà al pavelló municipal.
Els inicis
No coneixem els inicis del batre a Santa Eulàlia, doncs es perden en la història, però si que recordem que els últims anys que es va batre fou a mitjans dels anys seixanta (1965, potser 1966), quan es varen veure les últimes garbes a Les Comunes.
Va ser al 1997 que es recupera el batre com a festa. A l’agost d’aquell any, utilitzant una màquina de batre de la marca Batlle, model 110, es tornaren a batre 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna. Es podia tornar a veure un paller a Santa Eulàlia després de més de 30 anys.
Per a més informació sobre el segar i la vida agrícola podeu consultar el llibre Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història. (Pàg. 180-185 La vida agrícola / pàg. 275-286 Records).
Vegeu el cartell d’enguany d’homenatge a l’Amadeu Vilademunt.
Recupereu l’entrevista del 9TV a l’Amadeu Vilademunt i en Txevi Rovira el dia 1 d’agost de 2013:
Vegeu galeries de fotos d'anys anteriors:
2008
2010
2011
2012 El 9 nou
2012 Osona.com
2013
El segar i el batre al portal Festes.org
El segar i el batre al portal Festacatalunya.cat
Diccionari del pagès
* PÓRQUES. Parcel·la o llenca de terra que es distribuïa per sembrar a mà, normalment es feien de nou passes d'amplària per tal que el gra esbarriat pel sembrador arribés a una i altra banda.
* CUSSOLS. Rengs de muntets de terra que separaven les pórques.
* RASCLES. Eina que es passava després de sembrar, per tal d'esterrossar, afinar la terra i colgar el gra.
* POSTEJADOR. Eina que s'enganxava a les mules i que amb diferents passades sota el pes dels sembradors que menaven els animals, acabava d'afinar i atapeir la terra.
* FER VORES I PUNTES. Feina que consistia en pelar amb el desbrossador i les aixades les ribes.
* BLAT MARCENC. Tipus de blat que es pot sembrar pel març, bast i de baixa qualitat, sense aresta o xeixa tosella, que no té la necessitat d'estar tant de temps a la terra com el blat.
* BIRBAR. Feina que realitzaven generalment les dones a les tardes, en desaparèixer l'aiguadera del matí i que consistia en arrencar les males herbes dels sembrats.
* PEDRA D'ESMOLAR. Pedra que es feia passar per la dalla i que es duia en un pot amb aigua penjat a la cintura.
* PICAR. Feina força delicada i de precisió que consistia en aprimar i fer sortir el tall de l'eina picant-la amb un martell especial damunt una encluseta de ferro clavada a terra.
* REM. Renglera d'espigues tallades que deixava al seu pas el dallador.
* TRES QUARTANS. Mesura emprada per omplir el sac, equivalent a uns catorze quilos.
* QUARTERA. Quatre mesures de tres quartans equivalent a uns cinquanta-cinc quilos.
El refranyer popular
L'octubre al peu, prepara l'arreu.
Si a darreres d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.
Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat.
Pagès lluner, no omple el graner.
Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna.
Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.
Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l'hi tens, no t'anirà pas bé.
Pel juliol, balla que balla, l'eugassada sobre la palla.
(Extret de "LA FULLA" núm. 58 juliol 1992)
Poema de Jacint Verdaguer, l’Espigolera:
A qui no està fet a bragues
les costures li fan llagues.
Darrere dels mossos que enmig de l’artiga
arranen los blats que de gra se vinclen,
tot taral·lejant va na Margarida
per entre les garbes replegant espigues
que li deixen uns, que als altres esquitllen.
Quan n’ha arreplegat un moixell, les lliga
i en fa un ramellet millor que els de Glícera,
ros com un pom d’or, rodó ni cap pinya,
que amb altres lo du voreta l’artiga.
Tot espigolant se planta una espina
i es posa a plorar a llàgrima viva;
lo més bonicoi dels minyons s’hi gira:
-Guideta, què tens? Doncs què tens, per vida?
-al taló del peu m’hi puny una espina.-
Ell que hi va, li trau i el peu li embolica,
de son barret ros traient-se una cinta.
Tot embolicant-li la nina sospira.
-Pobreta! Et fa mal? T’estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no, pel peu ni l’espina;
sospiro per tu que me l’emboliques,
que curant-me el peu del cor m’ets ferida.-
Verdaguer, Jacint «L’espigolera» Jovenívoles. TO IV. Barcelona, 2006. Proa. p.773
Extret de la web de la Fundació Verdaguer
