Església parroquial de Santa Eulàlia

Dades de l'edifici
Denominació: Església Parroquial de Santa Eulàlia
Localització: Plaça de Sant Antoni Maria Claret
Època: Primer edifici: segles IX-X, segon edifici, segle XI; ampliacions, segles XIII- XIV i XVII; reformes, segles XIX.
Ús actual: Religiós i cultural
Propietat: Bisbat de Vic
Horari museu: Festius de 11h. a 13h.

El nucli de Santa Eulàlia de Riuprimer està centrat per l’Església Parroquial. Sembla que els orígens de l’església de Santa Eulàlia es remunten a l’any 899, data en que s’esmenta per primera vegada. Torna a aparèixer citada en un document del 944 i en un altre del 1041, amb motiu de la consagració per l’abat Oliba d’un segon temple, d’època romànica, construït sobre el primer. Successivament, l’edifici es va anar ampliant i modificant fins a tenir l’aspecte actual. Aquestes transformacions es feren entre el segles XIII i XIV, al segle XVII i al XIX.

L’Abat Oliba, figura excepcional del seu temps, és un home clau per entendre la penetració del romànic a Catalunya, tant en el que es refereix a l’arquitectura com a la importància cultural, política i social dels monestirs medievals. Va ser un ferm impulsor de les assemblees de Pau i Treva de Déu i la seva gran tasca va ser la creació d’un discurs i una iconografia completa de com hauria de ser l’activitat humana conforme a la moral cristiana en l’edat mitjana. Actualment és una figura molt reconeguda fora de les nostres fronteres, en especial a França i a Itàlia.

L’església actual, orientada de llevant a ponent, és de planta rectangular amb tres naus, transsepte i cimbori, i està coberta a dues aigües, amb teules àrabs. Les naus es comuniquen entre elles mitjançant dos arcs; la central es cobreix amb volta de canó, mentre que les laterals, més baixes i estretes, ho fan amb voltes de creuria.

Al cantó N-E de l’església s’aixeca el campanar. Consta de tres pisos i està cobert per una volta de casquet esfèric sobre el qual descansa una agulla piramidal de base quadrada.
Les transformacions del segle XVII afectaren, a més, la zona del presbiteri i la sagristia. El 1672 s’hi afegiren les dues naus laterals, tot incorporant-hi els braços del transsepte, amb la qual cosa es va modificar profundament l’estructura del temple original.
L’any 1805 s’hi va produir una nova intervenció, que afectarà la façana principal, amb la construcció de la portada i el cor.

L’any 1984, la Diputació de Barcelona, a través del seu Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actualment Servei de Patrimoni Arquitectònic Local), va engegar les obres de restauració del campanar de l’església parroquial a més de la investigació històrica (documental, arqueològica i constructiva), la revaloració de les restes medievals i l’adequació d’una sala d’exposicions sota la coberta.

L’agulla piramidal es va substituïr per una per una de nova feta amb pi de melis de la qual es va aprofitar la ferramenta i les teules de la primitiva.
L’escala actual per arribar al campanar és metàl•lica, de cargol, amb graons de planxa de ferro i replans de reixa. Al vèrtex de la torre s’ha reaprofitat el coronament decoratiu de pedra que hi havia abans. El penell que s’hi incrusta s’ha fet nou, tot imitant l’antic, que era del tipus anomenat de creu i gallet (tot i que en lloc d’un gall, hi ha una lluna). 
Al cos de campanes s’ha conservat una antiga matraca, que és un instrument de fusta que substituïa le campanes durant la Setmana Santa, la qual s’ha fet restaurar ja que és un dels pocs exemplars d’aquesta mena que es conserven en bon estat a Catalunya.

També cal destacar que de l’església consagrada per l’abat Oliba es pot veure la coberta de lloses de pedra, oculta dels del segle XVII sota una teulada. Per poder visitar la coberta de lloses de pedra es va construir una lleguera escala metàlica i una sala d’exposicions en què es pot veure la coberta, una maqueta de l’església i també l’antic rellotge original del segle XVIII i de fabricació catalana.